Era una masia situada sota can Colomer,les terres de la qual s'allargaven fins al sot d'en Pi, amb vinyes fins al camí de can Salvet i la Famada, llindan amb can Mayans. Cap als anys vint n'adquirí la propietat el Marquès de Gelida, construinse la capella i el primer cos de l'edifici que, segons llegat del Marquès, havia d'estar destinat a Asil. Després de la guerra civil l'Administració cedí a la vila de Vilasaar l'edifici, la Capella i la part que conté el pou, i allà foren traslladats els interns de l'Hospital del carrer Canuda.
D'aleshores ença l'Hospital de Sant Pere ve acollint aquelles persones de Vilassar en edats supremes, on les serenes alegries i el desprediment són els principis bàsics d'un altre viure perquè les hores tenen valor d'eternitat.
2 comentaris:
en Ramon ens descriu un edifici antic del seu poble el que ens demostra el seu interés per la cultura i la historia del
seu Vilassar
Veig que dius que en les edats supremes, les hores tenen valor d'eternitat.
A mi em fa l'efecte que als vells, encara que potser sembli que les hores "es fan llargues" el temps ens passa molt de pressa i de seguida, "ja tornem a ser a Nadal"
Publica un comentari a l'entrada