Era una masia situada sota can Colomer,les terres de la qual s'allargaven fins al sot d'en Pi, amb vinyes fins al camí de can Salvet i la Famada, llindan amb can Mayans. Cap als anys vint n'adquirí la propietat el Marquès de Gelida, construinse la capella i el primer cos de l'edifici que, segons llegat del Marquès, havia d'estar destinat a Asil. Després de la guerra civil l'Administració cedí a la vila de Vilasaar l'edifici, la Capella i la part que conté el pou, i allà foren traslladats els interns de l'Hospital del carrer Canuda.
D'aleshores ença l'Hospital de Sant Pere ve acollint aquelles persones de Vilassar en edats supremes, on les serenes alegries i el desprediment són els principis bàsics d'un altre viure perquè les hores tenen valor d'eternitat.
en Ramon ens descriu un edifici antic del seu poble el que ens demostra el seu interés per la cultura i la historia del
ResponEliminaseu Vilassar
Veig que dius que en les edats supremes, les hores tenen valor d'eternitat.
ResponEliminaA mi em fa l'efecte que als vells, encara que potser sembli que les hores "es fan llargues" el temps ens passa molt de pressa i de seguida, "ja tornem a ser a Nadal"