
San condicionat amb totes les prestacions per assegurar una agradable estada. Entres les seves instal·lacions conta amb una piscina climatitzada de aigua dolc i amb grans àreas ajardinades. I com complement als banys solars, disposa de pistes de paddel, bitlles, saló de jocs i karaoke.
A pocs Km de la platja i amb servei gratuït de autobús durant tot el dia al Puerto de la Cruz.Ames de les seves platges, la vila dels Realejos, dins del Vall de la Orotava, te una gran varietat de atractius naturals
. Aquest acollidor hotel te 280 habitacions amb aire condicionat, totes amb una decoració senzilla, colors neutres, terres de ceràmica i mobles de fusta de pi . Està provis de cuina amb barra americana ,balcó, televisió per satèl·lit, telèfon de línia directa, frigorífic i caixa forta El restaurant disposa de bufet lliure i salo bar mol acollidorAnant a la porta d'embarg per agafar el avio

Arribada al Hotel a punt d’agafar l’ascensor per anar a la Habitació

Traient l’arrova de la maleta per endreçar-la alarmari

Una vista de la cuina de la nostre Habitació

Una vista des la terrassa del Hotel i la Salvadora parlant amb el móvi l

La Salvadora agafant els coberts per portals a la taula per sopar

En Fermin i la Lidia sopant en el menjador del Hotel

En Ramon i la Salvadora Sopant en el menjador del Hotel

Fotografiats anal túnel per anar al jardí botànic

Vista interior del jardí botànic

Cada dia desprès del dinar anaven al salo bar i preníem el cafè i copa

Salo de repòs per jocs, lectura i televisió
Llocs d’interès de Tenerife que vàrem visitarTacoronte
El municipi de Tacoronte, ubicat al nord de la Illa, celebra el seu propi carnaval baix la denominació de "Piñata Chica". En aquestes festes no falten els actes mes típics de la celebració com la gala de elecció de la reina del carnaval, el desfili de grups carnavalescos, l’enterro de la sardina i, per suposat, els balls al aire lliure. La especial atenció que presta el programa de actes als mes petits i un desfili de cotxes antics per els carrers del poble son dos dels seus singulars desfiles. El carnaval de Tacoronte es celebra el fi de setmana posterior al de Santa Cruz de Tenerife.
El fundador de Tacoronte va ser el portugués Sebastiao Machiado que va participa a la conquesta de Tenerife
La població se assento en torn a la antiga ermita designada parròquia poc temps després.
Tacoronte a partir de la constitució de 1812 es converteix en municipi i el Rey Alfons XIII li concedí el títol de Ciudad el 23 de març 1911
En Tacoronte, el carnaval se li denomina la "Piñata Chica ", que se celebra al finalitzar el Carnaval de Santa Cruz, quan ja s'està en "quaresma". Al costat del de Santa Úrsula són els més tardans dels canavales del nord de Tenerife. En el mes de setembre se celebren les "Festes del Crist", les més importants del municipi. També al novembre se celebren les festes en honor a Santa Catalina, patrona de Tacoronte i Santa Cecília, patrona dels músics
Per commemora la tradició del Carnaval sa muntat un espectacle de cara als turistes en un restaurant amb el nom de Festa Canaria Carnaval
Aquest restaurant es troba al que antigament era una casa canària tradicional . Las instal·lacions tenen mes de 3500 metres quadrats, un si poden realitzar tot tip de celebracions La barbacoa te una capacitat per 500 comensals. També te aparcament propi per els clients i els artistes. El seu nom prové dels espectacles permanents del carnaval tenerifenyo, a mes de diferents tipus de actuacions musicals.

Les quatre reines de la festa a la entrada del Restaurant Carnaval de Tenerife per pasaru d’allò mes ve

Els cameres del Restaurant obsequiant amb pinchitos i vi a tots els assistents a la Festa

Apunt de seure a la taula per sopar i veure l’espectacle

Ja assentats a la taula esperant el sopar i que comenci l’espectacle

Els cameres amb el vestit de gala servint el sopar a tots els assistents

Una parella de Tenerifens amb els seus vestits típics donant l’entrada a la festa Piñata Chica dels carnavals de Tenerife

Tot el grup de ballarins interpretant els valls típics de les Illes Canàries

Un grup de mariatchis interpretant cançons típiques de Mèxic

Com es habitual en aquestes festes no i pot faltar el típic travesti

No es podia acabar la festa sense la típica samva Brasileña

Les típiques disfresses pel concurs dels carnavals de Tenerife

La Salvadora i la Lídia com no podria ser d’altra manera ballant fen honor a la festa carnavalesca

Fen un esforç i ballant l’últim ball dons la festa esta apunt de finalitza i bona nit a tutom
La Orotava
La Orotava és un municipi de l'illa de Tenerife, a les illes Canàries. Ocupa bona part de la Vall de La Orotava, als marges del Teide. A la vall també s'hi troben Puerto de la Cruz i Los Realejos. Inclou els nuclis de La Perdoma, Barriada de San Antonio, Benijos, Barroso, La Florida, Pinolere,Aguamansa, el barri d'El Mayorazgo o El Ramal.
Article principal: GuanxesEls guanxes habitaven principalment en les zones costeres i als voltants dels barrancs més grans i els vessants de la Vall. En aquests llocs trobaven fàcilment els aliments i mitjans per a la seva subsistència. A l'arribada dels conquistadors espanyols, com Alonso Fernández de Lugo, la illa de Tenerife va resistir, defensant la seva manera de vida i llibertat. Aquesta va ser l'última de les Illes Canàries a ser conquistada (1496), després de nombrosos intents fallits durant prop d'un segle. La derrota dels guerrers del Menceyat de Taoro, últim bastió dels aborigens, va suposar la fi de la guerra, encara que continuessin lluitant alguns guanxes (els "alçats") en els llocs menys accessibles. La població original va sofrir una elevada mortandad, fruit de les malalties portades pels europeus sent aquesta el principal factor que va delmar la seva població. Uns altres van preferir llevar-se la vida davant la desaparició de la seva cultura, "desriscándose" (llançant-se al fons dels barrancs) abans que convertir-se en esclaus. Alguns van ser enviats com esclaus a les corts europees i la resta que va poder sobreviure es van anar barrejant amb els nous pobladors (castellans, andalusos, genoveses, portuguesos i francesos principalment).
Tradició i festa engalonada durant la Romeria de San Isidre
La Vila de La Orotava compartí i exhibit ai la festa mes bonica que ja en Canarias, encarnada amb la tradicional Romeria de San Isidro Labrador y Santa María de la Cabeza, que en aquesta edició complí les 75 edicions, baix la organització del Liceu Taoro.
La Romeria de Sant Isidre Labrador y Santa Maria de la Cabeza va comença passades les dues de la tarda, traç la celebració de la missa i posterior pujada de les imatges fins a les immediacions de la Casa de los Balcons, per continuar darrere el seguici en direcció a la ermita de la Plaza de El Calvari o de El Llano.
Una festa amb molta tradició
Com ja es tradició des de començament dels anys 80 del passat segle, es entremesclaren els sons islenys i de Galícia, protagonitzades per el grup folklòric de Puenteareas (Pontevedra), amb la combinació del so de les gaites, tambors, guitarres, timples, flautes i bocis, entre altres.
El Liceu Taoro va disposà la col·locació de unes 4.500 cadires al llarg de la grat part del corregut, Segons han indicat els mitxants de la organisacio , la afluència de públic i participants rondà els 45.000 persones durant las mes de cinc hores de romeria.
La primera Romeria de Sant Isidre Labrador i Santa Maria de la Cabeza de la seva etapa moderna, del 1936, reunió unes tres carretes en total, segons conta en una de les seves cròniques Benjamín Afonso Padrón.. Com contrast aquest any han desfilat 84 carretes tirades per bous.

Un del carrers típics de La Orotava caminant en busca de la Romeria

Ja hem trobat la Romeria començant a desfila pels carrers principals

La Romeria amb tot el seu esplendor portant la indumentària típica de la festa, tocant les guitarres i altres instruments

Una de les 84 carrosses ben engalanades portades per dos exemplars de bous

Els infants de petits ja pugen amb les costums típiques de la Romeria

També ja alguna carreta portada per un cavall de pura raça de Tenerife

Moltes carrosses porten a la par del darrere una barbacoa en aquets cas per coure pinchitos

Com no i podria falta a la Romeria un dels seus valls típics amb molta il·lusió i alegria

Mols Pares també porten el seus fills mes petits a la gran festa de la Romeria

Un altre barbacoa coent car per els assistents amb pa i un vas d’avi de la collita del país

Un genet jove Montant un cavall i portant la bandera de Sant Isidre Llaurador patró de la Romeria

Per acabar la festa una colla de joves agrupats per sortir a la foto amb molta marxa i alegria
San Cristóbal de La Laguna
Història
San Cristóbal de La Llacuna va ser fundada sobre un antic llac o llacuna, que igual que va ocórrer en la Ciutat de Mèxic, aquest llac es va assecar i va donar lloc al creixement de la ciutat. Va ser la capital de Tenerife després de la finalització de la conquesta de les illes. Fundada entre 1496 i 1497 per Alonso Fernández de Lugo va ser residència d'alguns capitans generals i del Cabildo de Tenerife, per estar situada en l'interior de la illa i amb això lliure de saquejos per part dels pirates. La ciutat es va anar formant a poc a poc en els primers segles, assentant-se en ella l'elit i aristocràcia de l'època, així com el poder religiós. La Llacuna va anar en aquesta època el bressol de la il·lustració a Canàries.
Amb els anys la ciutat va ser perdent pes econòmic i poblacional respecte al seu port, el Port de Santa Cruz de Tenerife, que en el segle XIX assoleix amb Ferran VII el trasllat de la capitania i la capitalitat insular des de La Llacuna a Santa Cruz. La Llacuna va assolir mantenir-se a flotació gràcies a que s'havia creat ja el Bisbat de la diòcesi Nivariense (abans només existia la diòcesi de Canàries, amb seu en Las Palmas de Gran Canària) i la Universitat de La Llacuna (a partir del col·legi dels agustins); institucions atorgades a La Laguna gràcies a l'acció de Cristóbal Bencomo, confessor de Ferran VII. Des que la ciutat va perdre la capitalitat va entrar en un llarg retard de desenvolupament enfront de Santa Cruz, fins que a mitjan segle XX va començar una imparable època de desenvolupament urbanístic que l'han col·locat novament entre les principals ciutats de l'arxipèlag.

Jardins de la plaça Nava amb la imatge de Sant Cristobal i les tres dones assentades passant mol de fred

Edifici del Gran Teatre Lleial de la Laguna

Universitat de Sant Fernando ó casa de los Jesuïtes

Edifici de la Casa de la Vila de la Laguna

Palau del comte del Vall de Salazar any 1681 en la Laguna

Pati interior del Palau del comte del Vall de Salazar

Palau dels senyors Rodrigues de la Lagua
Garachico
Història
La ciutat de Garachico amb el seu port va ser fundada pel banquer genovès Cristóbal de Ponte després de la conquesta de Tenerife en 1496. Durant els segles XVI i XVII, Garachico es va convertir en el principal port de l'illa. Del seu port salpaven navilis carregats de vi i sucre cap a Amèrica i Europa, el que va fer progressar econòmicament a la població garachiquenc. En 1646, un corriment de terres va acabar amb la vida de 100 persones, enfonsant-se també 40 vaixells. El 5 de maig de 1706 una erupció del volcà de Trevejo va acabar amb el període daurat de la localitat. De matinada set onades de lava van baixar pel vessant garachiquenc arrasant i sepultant gran part de la vila, especialment el seu port, que va quedar totalment cobert. Malgrat tot no va haver víctimes mortals. Després d'aquest desastre natural els comerciants van passar llavors a utilitzar el moll del Puerto de la Cruz i Garachico va quedar com un petit port de pescadors. El corrent de lava que va arribar al mar va fer guanyar al municipi territori i unes piscines i tolls coneguts com el Caletón.
EL CALETÓNEl Caletón de Garachico es troba junt al Castell de Sant Miquel y davant de la Avinguda Marítima. Es un conjunt de piscines o bassals naturals mol bons per banyar-se, Estan formats per les acumulacions de lava de la última erupció del Teide. Entre els giragonses que forma la lava si han condicionat unes piscines que ofereixen als turistes una forma diferent de banyar-se en la mar. Disposen de unes petites terrasses on pogué descansa y deixa la tovalla i de unes escales per pogué baixa còmodament. S’aconsella extremar la PRECAUCIÓ amb el onatge, dons en aquesta zona de la Illa les ones poden arribar a irrompre inclòs en la via publica

Ja hem aparcat el cotxe i disposats a visitar la Baia de Garachico

La Salvadora i la Lídia baixant per veure les piscines naturals

Les Piscines naturals vistes des de la carretera general

Contemplant la vellesa del conjunt de piscines formades per la lava degut a la erupció del volcà Teide

Un altre vista de les piscines amb el poble de Garachico al fons

En Fermin amb el seu basto amb cap de cavall descansant per les molèsties de l’esquena i com no gaudint de tota la vellesa de les piscines

I com no les dones entrant en una de les tendes per mirar i comprar regals com sempre

La fortalesa de Garachico construïda el 25 de juliol de 1575 per el Rei Felip II de Espanya


Vista de la plaça principal de la població de Garachico

Es poden veure les escales de accés a les piscines per banyar-se i prendre el Sol

Fatxada del Ajuntament de Garachico, Província de Santa Creu de Tenerife
Parc Natural del Teide
El Parc Nacional del Teide ocupa la zona més alta de l'illa de Tenerife (Illes Canàries). Declarat el 1954 com Parc Nacional del Teide, [1] és el més gran i més antic dels parcs nacionals de les Illes Canàries. El 1981 el parc va ser reclassificat i es va establir un règim jurídic especial. L'any 1989, el Consell d'Europa va concedir al parc nacional el Diploma Europeu, a la seva màxima categoria. Aquest reconeixement a la gestió i a la conservació ha estat posteriorment renovat el 1994, 1999 i 2004. Com a celebració del 50 aniversari de la seva transformació en parc nacional, l'any 2002 es van iniciar els tràmits perquè la UNESCO l'anomenés Patrimoni de la Humanitat. El dia 28 de juny de 2007, després de cinc anys de treball i esforç, la Unesco va decidir de declarar el parc nacional del Teide Patrimoni de la Humanitat a la seva Convenció de Patrimoni Mundial de la UNESCO reunida en Christchurch, Nova Zelanda. Aquesta zona es troba el volcà del Teide que amb els seus 3.718 metres, és el cim més alt de les Canàries, d'Espanya i de qualsevol illa atlàntica.
Després de diferents revisions i ampliacions, la seva superfície és de 18.990 hectàrees.
Consideracions generals
Geològicament està format per dues grans depressions coronada pel Teide amb 3.718 m d'altitud. Nombroses colades de diferents erupcions al costat de les muntanyes i volcans repartit per tot el parc formen un paisatge característic. L'alto de Guajara, el Pla Ucanca, les Set Cañadas, La Fortaleza, el grup los Roques de García i Pico Viejo (o Chahorra) són exemples molt importants i característics que formen el paisatge natural del parc.
També la flora ha estat estudiada per científics com Alexander von Humboldt. Té endemismes de caràcter insular, regional i local, i compta amb 11 hàbitats d'interès comunitari, que ocupen el 75% de la seva superfície. A més a més, es pot recalcar la importància, pel que fa a nombre i exclusivitat, de la seva fauna invertebrada.

Vista dels núvols sota nostre i el pic del Teide al fons

Impressionant mirant els núvols sota nostre i el univers mol net

Fent comentaris de les meravelles que tenim a la vista

Baixant del autobús per fer fotos a les diferents capes de terra produïdes per la erupció del Teide

La estació meteorològica del centre de investigació mundial

Capa al final de la tarda tota la muntanya queda de colo sofre degut a les erupcions del volcà Teide

Estació Telefèric la Rambla del Teide

Agafant el camí des de la Rambla per puja a peu al cim del Teide de 3718 metres d’alçada

Roques de diferents formes i colors

Aquesta roca fa pensar amb la Berja de Montserrat patrona de Catalunya

Descansant una mica per anar abeureu la posta de Sol

Posta de Sol vista des del Parc Nacional de las canyades delTeide
MASCA
Masca era fins fa poc de temps un lloc casi desconegut, pro a la volta d’uns anys sa tornat en un centre de atraccions per tots els que visiten la Illa
La Màgia de la arquitectura en la modernitat d’aquets temps la brida un toc màgic al paisatge que sa fet l’amo d’aquest poble, capriciosament dels estrets barrancs. On les seves cases pengen de dramáticas formacions rocoses.
Masca es un paradisíac lloc que gosa de la ben guanyada reputació de haver sigut un amagatall de pirates, fet que forma par de las famoses llegendes que volten per tota la Illa
La seva petita Bahia forma par dels singulars atractius d’un lloc ple d’encants i misteris i en cara te mols llocs fantàstics que incitant a la constant exploració

Vista d’un penya-segat de la baia dels gegants

Vista de la vall de Masca un si veu les cases penjades

Fen un petit descans de guaga(auto) per recreàrem la vista amb els penya-segat de totes la vall

Una panoràmica de la vall de Masca amb el poble al fons

Fen parada en un mirador per contemplar els penjats de roques
Platges Las Americas
Les platges de Las Américas es la zona turística mes famosa, i aquí i trobàreu unes petites platges protegides per uns llacs trenca ones per evitar que el mar s’endugui els bancs de sorra
Per ser la sona amb la mes quantitat de turistes es lògic que un es trobi les platges abarrotades
Lo bo d’aquesta sona es que les platges estan prop una del altre .Aquí es el lloc un si poden practicar tot tip de deports aquàtics i gaudi de preciosos paisatges, mol mes atractius del que un es pot imagina

Passejant pel passeig marítim buscant una pizzeria per dinar

Les quatre reines fen la foto abans de seure per dinar

Una vista del menjador de la pizzeria que em triat per dinar

Una de les tantes platges de Las Americas amb mols para sols

Un conjunt de piscines naturals per passar una bona estona gaudint de tanta meravella
Puerto de la Cruz
Puerto de la Cruz és un municipi espanyol que pertany a la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, més concretament, al nord de l'illa de Tenerife. Es situa a la Vall de La Orotava, al costat dels municipis de Los Realejos i de La Orotava. El Puerto de la Cruz està situat a 37 km de Santa Cruz de Tenerife.
Té una extensió de 8,73 km², és el més petit de les Illes Canàries, i una població de 30.613 habitants (Instituto Nacional de Estadística, 01-01-2005). La seva altitud és de 9 metres sobre el nivell del mar i el seu punt de major altitud és el con volcànic de Las Arenas, amb 249 metres.
És un dels centres turístics més importants de Canàries, on la majoria de turistes són de la Península Ibèrica, Anglaterra i Alemanya.L'economia es basa en el turisme, aquest sector porta a la població 1 000 000 de turistes a l'any (especialment espanyols,
El por és una atracció turística tot l'any, gràcies al suau clima. Es pot visitar: el complex Costa Martiánez (El Lago): complex d'oci dissenyat per l'artista César Manrique, hi ha piscines i restaurants.
el Jardín Botánico: construït el 1788 com a jardí d'aclimatació.
el Loro Parque: zoològic especialitzat en diferents xous amb lloros, dofins, lleons marins, etc.
la Plaza del Charco: centre neuràlgic del municipi.
Playa Jardín: platja de sorra negra remodelada per l'artista César Manrique per a dotar-la d'extenses zones de jardins, bars i restaurants, zones d'oci, etc.
el Castillo San Felipe: construït al segle XVII per a defensar la població dels atacs pirates.
la Iglesia de Nuestra Señora de la Peña de Francia: inicialment construïda el 1697 va anar ampliant-se posteriorment

Plaça del charco de POR de la Creu Tenerife

Una fantàstica vista de la platja Jardí de Por de la Creu


Foto de varies plantes del jardí Botànic de Por de la Creu

Pingüins en el Llac de Lloro Parc

Assentats esperant en Fermin que sa despistat i al fons el recinte del Llac Martinez

Un tigre a punt d’entrar al aigua del Lloro Parc

Fotografiats en el passeig del Llac Martínez al costat d’un sortidor

Interior del recinte de les piscines naturals de la Costa Martínez

Una panoràmica del Llac amb els sortidors en funcionament
Album de Fotos de la anada a Tenerife