Per varies raons anaven passant els mesos i algun any,per fi varem trobar el dia que a tots plegats ens va anà ve i el Dimarts dia 11 de Octubre del 2011agafaban el meu cotxe i amb la meva esposa la Salvadora la meva cunyada la Bea i les dues cosines vam sortir direcció a Gratallops, un ta-niam reserva en el Hostal Elbira de dues Habitacions una de doble i l'altre de tres llits amb dret a cuina.
Tinc de dir que vam esta mol ve dons tot era mol net i ven conservat i el preu força raonable, després de deixa el equipatge varem dona un tom pel poble visitant les bodegas entre moltes LA VINÍCOLA DEL PRIORAT.
Tot seguit varem dinar en el Restaurant LA FONT que per ser tenien parentesc amb el cognom Sancliment, fen comentaris sobre els nostres avantpassats i mirant fotos antigàs que tenien panxades en una paret del menjador principal, un i avien persones amb el cognom Sancliment
Dia 11-10-11 pel mati mix dia
Fotos ilustradas de Gratallops
Vista Panoràmica de Gratallops amb la serralada del Montsant al fons
Agrupats apunt d'emprendre la visita pel poble
Passant per un dels carres empedrats del Gratallops
Un carrer amb arcada de pedra vista, mol comú en els pobles del Priorat
Passant per un túnel típic del poble per passar d'un carrer al altre
Visitant la place que nia davant del Hostal Elvira
Baven aigua d'una de les fonts, per ser mol fresca i bona
Recipients de inoxidable pel vi del Celler Devinssi
Celler amb botes de fusta de roure del mateix celler Devinssi
La Salvadora mirant les botelles de vi
Fotografiats en un carrer de la entrada del poble
Símbol de Gratallops de dos llops gratant un Pi a la entrada del poble
Una de les façanes amb moltes plantes típic de Gratallops
El Bodegó mes gran La Vinícula del Priorat amb mols recipients de acer inoxidable
La Salvadora contemplant les instal·lacions de la Vinicula del Priorat
La Adriana asseguda a punt de fer el tastet amb el porro de vi que te damunt de la bota
Asseguts esperant quest portin el dina en el restaurant La Font
Un petit resum de Gratallops
Gratallops és una vila i municipi de la comarca del Priorat situat al centre de la comarca (a l'anomenat Priorat històric), seguint la direcció de les agulles del rellotge i partint del nord, per la Vilella Alta, Torroja del Priorat, Porrera, Falset, Bellmunt del Priorat (ja al sud), el Molar, el Lloar i la Vilella Baixa.
Contra el que l'etimologia popular ha cregut, la vila de Gratallops no és el lloc on ataqués als llops una estranya picor que els obligués a gratar-se o a gratar alguna cosa, sinó que es tracta d'una altra cosa. Això sí: també relacionada amb els llops.
Així, Gratallops seria "el lloc des d'on se sent udolar els llops", interpretació molt més versemblant i que, a més, concorda amb la gran presència del llop en general a tot Catalunya, i en especial per aquests entorns. Tanmateix, hi ha diverses versions sobre l'etimologia del nom, originades totes elles per l'abundància de llops als voltants (i de fet, el seu escut representa dos llops drets gratant un arbre).
Dia 11-10-11 per la tarda vespre
Després de aver dinat mol ve agafa-vam el cotxe fins a Escaldei per visitar-la dons aquí el pare de la Adriana i la Carme de petit i avia estat empleat amb les tasques del Celler, recordo mol ve quant li baix porta fa uns 43 anys, la cara de satisfet i emocionat que feia, després de fer un tom ens varem arribar fins a la Cartoixa que esta al costat de Escaladei i tot seguit ens varem acostar a la Morera de Montsant, després de visitar-la mol ve agafa vam el cotxa i a sopar i dormir a Gratallops
Fotos il·lustrades de Escaladei, la Cartoixa i la Morera de Montsant
Davant d'un Celler de Escaladei fen comentaris per visitar el poble
Interior de un Celler on si pot veure com fan el transvàs del vi
Un Celler antic catalogat con pesa de museu
Arc entrada principal del pati L'avé Maria
Contemplant varis Arcs que niant dins del pati
Façana de Santa Maria del Segle XVll
Pati construint a la ultima etapa del Renaixement del Segle Xvl
Caminant per anar a veure lo que queda de les Cel-les dels Monjos
La Salvadora dintre del Claustre i al costat seu la porta de una Cel-la
Escriptori de oració dels Monjos
Llit humil on dormien els Monjos
Taula i llar de foc on el Monjo passava gran par del dia
La comuna típica de la època
Pati dels veurà-dors pel bestiar
Fen reformes de conservació i manteniment costejat per la Generalitat
Mirant les maquetes de la sala de projeccions
Vista de una maqueta que ja en la sala
Sala de projeccions visuals de la Cartoixa
Oficina amb les guies per visitar i atendre els torites
Caminant i observant pels carres de La Morera de Montsant
Comprant en una tenda de Montsant aliments per sopar a Gratallops
Vista panoràmica de La Morera de Montsant
Vent assentades descansant a punt de marxar a Gratallops
La Salvadora esperant le resta de la colla per marxar
Ja a Gratallops fent temps per anà a sopar i dormir
Cartoixa d'Escaladei
Passegeu per Escaladei i coneixereu que de Provença vingueren al segle XII els monjos de l’Ordre de la Cartoixa a construir un monestir i fundaren així la primera cartoixa de la Península Ibèrica. Escolliren un paratge singular, protegit per la Serra Major de Montsant, on un pastor hi havia somiat àngels pujant al cel per una escala repenjada a la soca d’un pi, d’aquí el nom Escaladei o “escala de Déu”.
La cartoixa va subsistir fins el 1835, travessant èpoques de gran esplendor. Durant set segles els monjos feren poblar els camps, construir molins, difongueren el conreu de les vinyes. El Prior, d’aquí el nom de la comarca, podia exercir justícia i era el batlle general del pobles de la zona centre de l’actual comarca, que coincideixen aproximadament amb els de la Denominació d’origen vinícola Priorat.
Amb la Desamortització de Mendizábal (1835) els monjos fugiren sobtadament, privats per decret de les seves terres i abandonaren cel•les i claustres, l’església i l’hostatgeria. En només dos anys la majestuosa cartoixa restà convertida en un munt de ruïnes pel saqueig i insendi d’uns pagesos cansats de haver estat sotmesos a vassallatge, de pagar delmes i de submissió.,(El delmes és un impost o cens del deu per cent sobre la collita dels camperols destinat a assegurar el manteniment del clericat i els edificis religiosos)
Avui dia es poden visitar les seves ruïnes fent un recorregut comentat per l’exterior dels 3 claustres, l’església i refectori, així com d’una cela reconstruïda amb tot detall.
La Cartoixa d’Escala Dei és, doncs, una visita obligada per a tots aquells qui vulguin fer un viatge als orígens de la comarca del Priorat.
La Morera de Montsant.
Tot i que de lluny fa referència als originaris de Mauritània i, per extensió, de tot el Magrib, el cert és que el nom de la Morera de Montsant reflecteix el nom d'una planta molt abundosa en aquest lloc: la morera -arbust- que ens dóna les móres, és a dir, l'esbarzer comú. El nom d'aquesta planta sí que té el seu origen en el nord d'Àfrica.
La serra de Montsant és la muntanya que domina el poble. Es tracta d'una muntanya on estan documentats[cal citació] a l'edat mitjana nombrosos eremites (persona dedicada a la religió que viu sola en un lloc erm). Per això se la coneixia com "la muntanya santa".
Així doncs, la Morera de Montsant seria "el lloc abundosament poblat d'esbarzers que donen móres al costat de la muntanya santa".
Es tracta d'un dels termes més accidentats geogràficament de la comarca, atès que inclou bona part del massís del Montsant, pel nord, i pel sud està ple de serres de força elevació. A més, el terme té una forma particular, amb uns apèndixs que allargassen el terme fins bastant més lluny de les conques naturals que el vertebren.
Dia 12-10-11 pel mati
Desprès de dutxar-nus i esmorzar vam anar ala oficina del Hostal Elvira per liquida el conta de les Habitacions, dons la oficina estava en la Bodega LA VINICULA DEL PRIORAT, també varem comprar alguna botella de vi per nosaltres i els fills, ens varem acomiadar de la Elvira i el seu marit, querant els propietaris del Hostal pro el tenien llogat a una empresa de Hotels, un cop fet aquestes diligenciàs agafa-vam el cotxe direcció a Cabacés.
Després de visitar tot el poble varem anar a la Ermita de la Foia que esta a 3Km. de Cabacés amb una carretera força ve, un cop a la Ermita varem poder gaudi de dos ratx d'aigua mol abundants i fresca.
Al arribar al poble varem visitar la cooperativa del oli comprant alguna botella, després sortir direcció a Falset un varem dinar amb un Restaurant per cert uns plats mol originals,després de dinar agafarem el cotxe i cap a casa i bon viatge
Un resum de fotos il·lustrades de
Cabacés
Fen la liquidació de la nostre estada en el Hostal Elvira i comprant varies coses entre elles vi
La Salvadora mirant preus i qualitat de les botelles de vi per comprar-ne alguna per la família i com no per nosaltres
La Elvira i el seu marit picant ametlles per fer panellets
Vista panoràmica de Cabacés
Ja hem arribat a Cabacés tot passejant pel poble i buscant la dreça per anar a la Ermita de la Foia
Per fi, ja la em trobat, dons vinga carretera i manta capa a la Ermita
Fotografiats al davant de la font gaudint del ambient forestal que ja en aquest paratge
Aquí es veuen força ve els dos caudals de la font impressionant
Aquí les quatre dones contemplant la sona de les barbacoes per fer els pícnis, paelles o car a la brasa
Interior de la Ermita de la Foia
Esplanada preciosa amb tota la seva naturalesa per esbarjo i picnis
Vista de la façana principal de la Ermita estil barroc del segle XVll
Apunt de dinar en el restaurant de Falset per després sortir cap a Vilassar i fi de la anada al Priorat
Cabacés
Cabacés és el topònim oficial, però l'Institut d'Estudis Catalans ha defensat sempre la forma Cabassers,[2] nom que va ser oficial fins el 1989. Les raons per al manteniment de la forma Cabacés han de buscar-se en la voluntat del mateix ajuntament de la població, que va preferir la forma gràfica pròpia d'una relativa tradició moderna, malgrat que aquesta fos la vigent durant el govern franquista.
Al segle XIII apareix, per a aquesta població, la denominació aràbiga d'"Abincabacer". La primera part del mot aràbig és clarament àrab, i significa "fill de"; la segona part, segurament és l'arabització d'una paraula llatina (la inexistència en àrab antic de cap arrel d'aquestes característiques aixi ho fa pensar), que ens remetria a l'arrel que en català donaria les paraules "cabassa" i "cabassers", tot i que en forma d'antropònim (nom de persona).
Una cabassa, en català actual, i també en català antic, és un cabàs gros que servia per a contenir blat, ordi o altres cereals, o una estora d'espart rodona que es feia servir per a mesurar olives, o altres funcions semblants. Atesa la producció agrícola de la comarca, tant una com l'altra donarien peu al nom de l'ofici de qui teixia amb espart aquests estris. Era habitual en èpoques antigues que els noms d'ofici donessin els apel·latius amb què es coneixien les persones.
El poble es troba a 357 metres d'alçària. Com altres termes del sector oriental del Priorat, Cabassers es vertebra a l'entorn del riu de Montsant. Tot el que queda al nord-est del riu Montsant constitueix la part més muntanyosa del terme. Es tracta de quatre serralades principals que baixen de la Serra del Montsant i de les tres valls principals que enclouen. Aquesta meitat nord-oriental del terme es troba dins del Parc Natural del Montsant.
Ermita de la Mare de Déu de la Foia
Descripció:
L’ermita de la Foia està situada a 3 km del poble i s’hi pot accedir amb cotxe per una pista o bé seguint l’itinerari 4 del Parc Natural. Deu el nom a la seva ubicació en una fondalada on hi abunda l’aigua que abasteix també la vila. S’hi veneren la Mare de Déu de les Neus, Sant Marc i Santa Bàrbara. S’hi pot accedir a peu i també amb cotxe. Disposa d’una zona de lleure amb fogons, serveis i taules de pedra que eren les antigues moles del molí d’oli de la cooperativa. Les principals festes que s’hi celebren són el 5 d’agost, Mare de Déu de les Neus, i el 25 d’abril, Sant Marc.
ALBUM FOTOS PRIORAT
