Dimecres dia 25 de Maig a les 21:30 h. agafa-vam el avio del aeroport de Barcelona (Terminal 2) a Berlín Schoenefeld arribant a les 0:10 h. Del Dijous 26 de Maig. Al arriba varen tenir una alegria al trobar al nostre net Martí quens esperava varem agafa un taxi fins al apartament que te-niam reservat al barri de NEUKÖLLN de Berlín,com que te niam una mica de gana varem anar tots tres a menjar algú en un Restaurant Turc del barri d'en Martí i ha dormi dons estaven cansats del viatge,i es que davant quatre dies intensos per visitar alguns llocs de BerlínDia 25-5-2011
Apunt per agafar el vehicle per anar al aeroport
S'entada en el bar de la Terminal 2 esperant embarcar
Recollint els bitllets per embarcar
Historia de BerlínBerlín (en alemany Berlin [beɐ̯ˈlin]) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb els seus 3.429.300 habitants (09/2008), anomenats berlinesos. Té una densitat de 3.845 hab/km². És travessada pels rius Spree i Havel, al nord-est d'Alemanya. Està voltada pel land de Brandenburg, tot i que no en forma part, sinó que la mateixa ciutat és un dels estats federats alemanys.
Documentada des del segle XIII, Berlín fou successivament la capital del Regne de Prússia (1701-1918), de l'imperi alemany (1871-1918), de la República de Weimar (1919-1933) i del Tercer Reich (1933-1945).
Després de la Segona Guerra Mundial, la ciutat es dividiria en el Berlín Est, que es convertia en la capital de l'Alemanya de l'Est, i el Berlín Oest, que es convertia en un enclavament Occidental, envoltat pel mur de Berlín durant el període 1961-1989, mentre Bonn es convertia en la capital provisional d'Alemanya. Després de la re-unificació alemanya del 1990, la ciutat recobrava el seu estatus de capital de tota Alemanya i oferia 147 ambaixades estrangeres.
Berlín és un important centre de cultura, política, mitjans de comunicació, i ciència d'Europa. La seva economia es basa principalment en el sector serveis, incloent una gamma diversa d'indústries creatives, corporacions de mitjans de comunicació, serveis mediambientals, llocs de congrés i convenció. La ciutat és un centre continental pel transport aeri i ferroviari,[ i és una de les destinacions turístiques més visitades de la Unió Europea.
La metròpoli és la seu de cèlebres universitats, instituts d'investigació, esdeveniments esportius, orquestres, museus i personalitats. el paisatge urbà i el llegat històric de Berlín n'ha fet una escena popular per a pel·lícules de produccions internacionals. La ciutat és reconeguda per als seus festivals, arquitectura diversa, vida nocturna, arts contemporànies i una alta qualitat de vida. Berlín ha evolucionat de tal manera que atreu a la joventut i els artistes atrets per un estil de vida liberal i zeitgeist.
El setembre de 2009 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia en reconeixement del 20è Aniversari de la Caiguda del Mur i per la seva capacitat de construir, tancar cicatrius de la seva divisió i com a nus de concòrdia al cor d'Alemanya i Europa, contribuint a l'enteniment, la convivència, la justícia, la pau i la llibertat en el món
El 27 de febrer, 1933, es va incendiar el Reichstag. Alguns drets democràtics bàsics van ser abrogats en un decret d'emergència. L'Acte de 1933 va donar a Hitler poder legislatiu il·limitat. Només el Partit Social Demòcrata d'Alemanya va votar-hi en contra; els comunistes no van presentar cap oposició viable car la majoria dels seus diputats havien estat assassinats o empresonats. Es va establir un Estat centralitzat i totalitari per mitjà d'una sèrie de moviments i decrets que convertiren Alemanya en un estat unipartidista. La indústria va ser regulada estrictament per mitjà de quotes i requeriments, per tal de canviar l'economia cap a la producció d'armament militar. El 1936, les tropes alemanyes van entrar a la zona desmilitaritzada de Rhineland, i les polítiques d'apaivagament del primer ministre britànic Neville Chamberlain van ser insuficients i inadequades. Hitler, a partir de 1938, va continuar amb una política d'expansionisme per tal d'establir la "Alemanya Gran" (Großdeutschland). Per tal d'evitar una guerra de dos fronts, Hitler va signar unel Pacte Molotov-Ribbentrop amb la Unió Soviètica que més tard trencaria.
El 1939 les tensions del nacionalisme, militarisme i els conflictes territorials van dur a la invasió de Polònia l'1 de setembre, per la qual cosa el Regne Unit i França van declarar la guerra, començant així la Segona Guerra Mundial. Alemanya, ràpidament va guanyar el control directe o indirecta de la major part d'Europa.
Berlín en ruïnes després de la Segona Guerra Mundial, Potsdamer Platz 1945
El 22 de juny, 1941, Hitler va trencar el pacte amb la Unió Soviètica, obrint el Front Oriental envaint-lo. Poc després de l'atac del Japó a Pearl Harbor, una base estatunidenca al Pacífic, Alemanya va declarar la guerra als Estats Units. Encara que Alemanya va avançar ràpidament en la guerra contra la Unió Soviètica al començament, la Batalla posterior de Stalingrad va ser el punt de canvi en la guerra. Alemanya va començar a sortir del Front Oriental, i amb els atacs dels Aliats a l'oest, Alemanya va ser derrotada el 1945.
En allò que es coneix com l'Holocaust, el Tercer Reich va concentrar i exterminar diversos grups de la societat, com ara els jueus, eslaus, comunistes, gitanos, homosexuals, dissidents polítics i persones amb discapacitat. Durant l'era nazi, al voltant d'onze milions de persones foren assassinades en l'Holocaust, incloent-hi sis milions de jueus i tres milions de polonesos. En total, 35 milions d'europeus van morir a la Segona Guerra Mundial.
Un petit resum de llocs que varem visitar i assistir durant la nostre estada
Dia 26-5-2011
Dijous anada al Super proper al nostre apartament, comprant lo necessari omplin la nevera per passar els quatre dies i fe un petit recorregut pels voltants del nostre barri.
L'Avià Salvadora i en Martí comprant en el Super
Fotografiats als jardins de la església del nostre barri
En Martí meditant per veure el recorregut que em de fer
Tot caminant per agafar el Metro
Per la tarda en Martí ens va portà al centre de la Ciutat per visitar alguns dels edificis mes importants
Plaça GENDARMENMARKT
A l'entorn d'aquesta plaça es van instal-lar els immigrants francesos que al llarg del segle XVll i XVll van venir a Berlín fugint de les persecucions a França arran de l'anul·lació de l'Edicte de Nantes (1685)que donava llibertat religiosa a les gents de França.Els francesos demanaran una església protestant al rei, mentre que els alemanys en demanaran una altra per a ells. Les dues esglésies s'acabaran de construir cap l'any 1701.
Posteriorment, el rei Federic ll el Gran monumentalitzará la plaça i hi aixecarà les dues esglésies actuals, cap a 1780-1785.
l'any 1821 es construeix al centre de la plaça l'edifici de la Konzerthaus, obra de Friedrich Schinkel, que substituirà l'anterior teatre.
El Fernsehturm torre de Televisió ubicada al centre de Berlín, capital d'Alemanya. És un punt de referència molt conegut, proper a l'Alexanderplatz. La torre va ser construïda el 1969 per l'extinta República Democràtica Alemanya i la seva imatge va ser usada des de llavors pel govern de la RDA com un símbol del Berlín Oriental.
L'esfera en la qual s'hi ubiquen un mirador i un restaurant que gira 360 graus cada mitja hora
Fotografiats davant de l'Estàtua d'Alexander Von Humboldt a l'exterior de la Universitat deHumboldt
.
La Porta de Brandenburg és una de les antigues portes d'accés a Berlín i un dels principals símbols de la ciutatMonuments a l’Holocaust: construint sobre el passat
Pocs paisatges urbans poden competir amb el de la ciutat de Berlín. Potser no abunden els gratacels, però si es mira des de la cúpula de vidre del Parlament (Reichstag) projectada per Norman Foster, molts símbols del segle XX criden l’atenció. S’hi poden trobar les reminiscències del mur que va dividir la ciutat i tota Europa, el Fernsehturn i altres relíquies d’Alemanya de l’est. Si parem atenció, però, es pot observar com s’erigeix un nou monument per recordar el passat d’Alemanya; un monument que commemora les hores més fosques i devastadores de la història del país. Al sud de la porta de Brandenburg, situat entre els ciments de la nova ambaixada dels Estats Units i les obres colossals de remodelació de la Potsdamerplatz, el monument commemoratiu als Jueus Assassinats d’Europa es perfila com un cementiri d’asfalt enorme al cor de la capital alemanya. Projectat per l’arquitecte nord-americà Peter Eisenmann, descobert l’any 2004 i amb un cost superior a 20 milions d’euros, aquest monument amb 2.771 lloses de ciment és el primer homenatge estatal a les víctimes de l’Holocaust nazi.
Vista generalt del Monument als jueus assassinats durant l'holocaust
Per la nit varem assistir a un concert D'els Amics de les Arts que actuaven en la sala Alte Kantine (Kulturbraurei). Schönhauser Alle 36, 10435 Berlín.
.
Entrada ala sala l'Alte KantineLa Salvadora ja dintre de la sala esperant que comensi el consert
En plena actuació amb el public a tota marxa
Els Amics de les Arts és un grup de música en català format a Barcelona l'any 2005, caracteritzat per les seves cançons de folk-pop amb melodies senzilles, pinzellades d’electrònica, jocs de paraules i ironia.
L'any 2005 auto-enregistraren i auto-editaren la demo Catalonautes (Pistatxo Records, 2005) i amb la qual guanyaren el Premi al Millor Grup per votació popular a la final del concurs Sona 9. L'any següent, el 2006, llançaren la seva segona demo Roulotte Polar (Pistatxo Records, 2006). El 2008 veié la llum el primer disc d'estudi, Castafiore Cabaret (Pistatxo Records, 2008).
Al maig de 2011 fan una gira per sis ciutats alemanyes que culmina amb un concert multitudinari a l'Alte Kantine de Berlin.
L'any 2011 protagonitzaren, juntament amb l'actor Quim Gutiérrez, l'anunci promocional d'Estrella Damm, patrocinador oficial del FC Barcelona, anomenat "Què tenim?".
El nom del grup prové de la idea que aquell que no és un professional en alguna cosa és 'un amic' i de l'existència d'un bar terrassenc anomenat 'Amics de les arts' el qual en Joan Enric hi anava amb assiduïtat
Menbras del grup Amics de les Arts
Eduard Costa Veu, kazoo, xilòfon i melòdica
Joan Enric Barceló Veu i guitarra
Ferran Piqué Veu, guitarra i bases
Dani Alegret Veu i pianoDia 27-5-2011
Avui Divendres en Martí te un Tour per el matí i l'aprofitem per descansar de la caminada del dia anterior visitant els jardins del nostre barri, per la tarda després de dinar en Martí ens porta a visitar els dos parcs del barri el TEMPELHOFER FELD (l'antic aeroport) i HASENHEIDE(el parc amb més bosc...)
La Salvadora a la porta d'entrada del nostre apartament
En Martí i la Salvadora en el Parc TEMPELHOFER FELD
Vista generalt del Parc
Un dels camins del Parc HASENHEIDE
Fotografiats en una de les tantes esplanades que jan en el Parc
Un dels mols llacs que jan en el Parc amb Ànecs bany-anse al fondo
Aquí els Ànecs es veuen mes ve
Dia 28-5-2011
Avui Dissabte el dedicarem a visitar el famós camp de concentració SACHSENHAUSEN que a mi en-feia molte gracia pels records de la meva infància, vam agafar el tren fins a l'estació del poble Oranienburg on agafem un Taxi quens porta al camp
El camp de concentració nazi
Establert l'any 1936, el camp de Sachsenhausen fou ubicat al límit septentrional de Berlín la qual cosa li atorgà una especial preeminència dintre de l'escalafó de camps de concentració nacionalsocialistes: el centre administratiu de tots els camps fou localitzat a la ciutat brandenburguesa d'Oranienburg; a més a més, Sachsenhausen esdevingué un centre d'entrenament d'oficials de la SS que anys més tard serien encarregats de gestionar els diferents camps de concentració del III Reich.
Sachsenhausen acollí més de 200.000 persones des de l'any 1936 fins l'any 1945, essent especialment remarcable la reclusió de presos russos. L'any 1943 es construí una cambra de gas al camp. Amb la planificació de la Solució final a partir de 1942, el camp de concentració no fou designat com un camp de la mort; d'aquesta manera, els jueus foren traslladats a camps de l'Est destinats específicament a aquesta funció.
El mes d'agost de l'any 1945, el govern soviètic provisional ordenà l'ocupació de les instal·lacions de Sachsenhausen amb la voluntat de construir un nou camp de concentració denominat Camp Especial Soviètic número 7. S'aprofitaren totes les instal·lacions existents a excepció dels fons crematoris. L'any 1948 el camp havien passat a denominar-se Camp Especial Soviètic número 1 i era el més gran de tota la RDA. Segons el citat article del New York Times firmat per Desmond Butler: "Al voltant de 60.000 persones foren internades al camp de concentració de Sachsenhausen entre 1945 i 1950. D'aquest 6.000 eren oficials de l'exèrcit alemany i un altre grup eren funcionaris nacionalsocialistes. Ara bé, el grup més remarcable eren els dels opositors al nou règim comunista classificats com a monàrquics, democratacristians o simplement anticomunistes. Finalment cal remarcar que diversos russos, col·laboradors amb el III Reich, també foren enviats a Sachsenhausen".
El camp fou tancat a la primavera de l'any 1950. El balanç de l'era soviètica ronda el 12.000 morts, molts dels quals foren per malnutrició.
Actualment el camp resta obert al públic. Diversos edificis i estructures es mantenen en peu o han estat reconstruïdes. Tot i així, la gran majoria de barracons i la zona dels fons crematoris no ha arribat als nostres dies. Després de la guerra, els soviètics construiren un memorial en forma d'obelisc per recordar les atrocitats comeses durant el Tercer Reich.
Recollida massiva de jueus per portals al camp de concentració de SACHSENHAUSEN
Un resum de fotografies il·lustrades del camp
Entrada principal del camp
Ja dintre del cam per veure les atrocitats dels Nazis
Uniforme del camp
Uniforme tipic dels Nazis
Símbol identificatiu per a presoners jueus
Barracons o Blocks
En Martí i l'Avia Salvadora al interior dun barraco contemplant les taules de fusta
Aquesta foto es del any 1944 dins dels barracons amb les lliteres abarrotades esgarrifós i patètic
Lavabos en un barracó
Sanitaris d'un barracó
Torre de vigilància
Vista general del camp
Interior d'un calabós
Pati al costat de las cambres de càstig
Detall del pati al costat de les cambres de càstig
Ubicació original d'altres barracons
Sala d'autòpsies i proves mèdiques
Zona dels afusellaments
Magatzem de cadàvers, zona d'afusellaments i edifici de la cambra de gas (edifici blanc)
Ventilació del magatzem de cadàvers
La llitera un posa-ban els cadàvers per cremar-lus
Restes dels forns crematoris
Monument a las víctimes del camp
Un cop visitat el camp torna-vam agafar el taxi fins el poble de Oranienburg i varem dinar en un Restaurant del passeig a fora la terrassa
dons era preciosa i mol fresca
Viste d'una par de la terrassa del Restaurant
Els tres ven assaentats dinan
En Martí saborejan el plat d'espagueti
Aparcament de visis de la estació del tren
Per la nit varem anar abeure la final de copa de Europa del F.C. Barcelona i el Manchester United Football Club, en un local llogat per la Generalitat de Catalunya en el barri KREUZBERG on ensvarem replegar mes de tres-cents catalans, passant.o de llo mes ve dons com tots sabem varem guanya per tres a un, visca el Barça i visca Catalunya
La terrassa bar del local per veure el futbol
Prenen un refrecs esperant l'hora del partit
Ja col·locats veient el partit
Saltant, Vallat i cantant dons el Barça estava guanyant
Dia 29-5-2011
Avui Diumenge l'ultim dia de la nostre estada a Berlín en Martí ens porta a veure el famós Mur i el pon OBRBAUMBRUCKE i el seu entorn
El pon Oberbaumbrücke, construït entra 1894 i 1896, s'estén sobra ei riu Spree entre als districtes de Kreuzberg y Friedrichshain. Des el 9 de novembre de 1994, el pon restaurant es un punt de connexió important per el trafic de cotxes i el metro. Entre 1961 y 1989, fou “pas fronterer“ i podria ser utilitzable solament per peatons.
Al nord-oest del pas fronterer, al carrer Mühlenstrasse, es conserva un Llarg segment del mur que fou pintat en 1990. Es conegut ara com “East Side Gallery” i fou declarant monument nacional.
El mur de Berlín (la propaganda de la República Democràtica d'Alemanya el considerava un "mur de protecció antifeixista", en altres llocs també va ser anomenat "mur de la vergonya") era part de la frontera interalemanya i separà Berlín Oest de Berlín Est i de l'RDA del 13 dágost de 1961 al 9 de novembre de 1989. És el simbol més conegut de la Guerra freda i de la divisió d'Alemanya. Almenys 86 persones van morir a mans de les forces de seguretat de l'RDA mentre intentaven fugir cap a l'Oest. Altres fonts parlen d'un mínim de 238 morts, incloent-hi els morts en accident
Un vaixell Restaurant Hostal anellat en el riu Spree pels turistes i no turistes amb el pon Oberbaumbrücke al fons
Vista del pon un si pot aprecia que circulen mes visis que cotxes igual que la resta de Berlín
Una imatge de restes del mur que en cara queden
Fotografiats en la terrassa du'n bar i al fons el pon Oberbaumbrücke passant també el metro
Una de les tantes pintades que jan en el mur
Placa commemorativa com record dels familiars
ALBUM DE FOTOS ANADA A BERLIN
