dimecres, 3 d’octubre del 2007

VACANÇES A MALLORCA PER IMSERSO


HOTEL OLIMPO BAY
Descripció:
Disposa de 90 habitacions, totes tenen telèfon, bany complert i terrassa o balcó i aire condicionat. El hotel disposa de piscina, un jacuzzi exterior y sauna gratuïts; menjador amb servei de bufet, bar interior y exterior. Activitats diürnes y nocturnes amb animadors per adults i nens. Internet i caixa forta en les habitacions (pagament en la recepció), lloga de cotxes, maleter i habitació per canviarsa a la sortida gratuïts.

Aquest atractiu hotel de platja està situat per sobre del port de beles de El Arenal. La atractiva Platja de Palma està a uns passos. Enfronta del hotel podreu trobar servei de transport públic. En els voltants i han moltes tendes i comerços. En el centra de El Arenal trobareu nombrosos llocs de oci i entreteniment i una animada y variada zona turística, a tants sols 350 m. del Hotel Olimpo Bay





Fatxada principal Hotel Olimpo Bay







Bufet lliure mol complert i exquisit






Prenent un tallat en el Bar esperant l'Hora del Bingo









Fent comentaris en la porta de Perles Majoricas





Visita a Perlas Majorica

La història de Majorica s’inicia el 1890, en la figura d’un innovador empresari alemany, Eduard Hug Heusch. La seva fascinació per la perla l'impulsa a fabricar perles artificials. És a Manacor on Heusch troba l’artesania i tradició que busca. Des de llavors, la seu de Majorica s’estableix a l’illa de Mallorca, una de les més belles del mediterrani. Era l’inici d’una tradició i una professió, una passió per les tendències i la moda en joieria,de la qual naixeria l’actual Majorica, tal com avui la coneixem.
Des de la creació de les seves perles orgàniques, infinitat de dones de tot el món han confiat en Majorica i en les seves joies de disseny clàssic i elegant per a ocasions especials. Actualment, Majorica incorpora constantment dissenys adaptats a les noves tendències en moda per a les dones més exigents que busquen, no només la qualitat i garantia de la joia Majorica, sinó també un disseny singular, ple de referències mediterrànies. Les joies de Majorica són elaborades per l’equip d’experts artesans joiers de la companyia, seguint les idees desenvolupades pel grup de dissenyadors encarregat de descobrir tendències i plasmar-les en forma de peces de joieria. El resultat d'aquest treball es reflecteix en col·leccions que conjuguen tradició i tendència i en dissenys elegants que permeten lluir una joia Majorica com a complement en qualsevol ocasió



Sala de m'untatge amb una operaria confeccionant les perles







Vista de una sala d'un surtit de joies Majoricas








Fent comentaris amb la dependenta per unes arracades per la Bea








La Bea mol coqueta emprovant unes arracades









Apunt de sortir dons les joies son mol llamineres






EL VIDRE BUFAT
El procés que s’utilitza per fabricar objectes de vidre a Mallorca de manera artesana és el que s’anomena la tècnica del bufat, els orígens del qual sembla que es remunten al 200 aC.
El bufat consisteix a introduir un tub de ferro, la canya, en una quantitat de vidre fos i bufar per l’altre extrem. Per treballar el “globus” de vidre inflat es va donant voltes a la canya i estirant amb unes pinces la pasta de vidre fos. Quan la peça està aconseguida, amb un tallant es separa de la canya.

A les fàbriques de vidre, a més de trobar peces de tot tipus produïdes de manera artesana, veurem els mestres vidriers treballar en directe. Davant nostre la massa ardent prendrà forma, mitjançant bufat o modelatge i apareixeran com per art de màgia el color i els trets que l'artista vulgui imprimir a la creació. Una activitat que és en si mateixa un espectacle i que ens proporciona productes pràctics i de gran bellesa.



Unes pinces i una canya de bufar són els únics instruments per la realització dels més diversos objectes de vidre








Fent comentaris amb unes amigues del Hotel ,abeura quina pesa em de comprar





Vista espectacular de peses de tots colors i formes diverses








Contemplant les vitrines de peses de tot tipus i colors






Tren Tramvia de Sóller

L’anada de Palma de Mallorca a Sóller amb el tren de fusta serà un aconteixement que tota la família recordarà com un dels més planers de la seva vida de viatges. Arribats a Sóller, després de travessar tota la plana de Mallorca a 40 km hora, i les muntanyes del nord per un túnel de vertigen, podreu admirar les flors d’aquesta vall beneïda pels Déus. Llavors serà l’hora d’agafar el tramvia fins el Port de Sóller, baixant encara més lentament, per un mar de tarongers, llimoners i vinyes, fins el mar blau que ens espera. La tornada cal fer-la igual, però a l’invers. Un dia sense agafar el cotxe a Mallorca. Una experiència molt bonica




Interior del Tren Tramvia direcció Sóller i contemplant el paisatge







Parada obligatòria per contemplar el paisatge i fer Fotografies








Vista panoràmica amb ametllers florits i el Poble de Sóller al fons









Baixant del Tren Tramvia per visitar la Bahia de Sóller i dinar amb un Restaurant








Embarcació anellada al Moll de Sóller per fer travessies turístiques








Por de Sóller amb embarcacions particulars anellades al moll








Vista panoràmica de la Bahia de Sóller







El Santuari de Lluc

El Santuari de Lluc, centre espiritual de l'illa de Mallorca, es troba en el terme d'Escorca, al cor de la Serra de Tramuntana, a uns 500 metres d'altura sobre el nivell del mar. La vall que acull el santuari és envoltada de puigs de més de 1000 metres com el Puig de Massanella o el Puig Tomir. Aquest monumental marc de muntanyes, el seu frondós alzinar i les plujes abundants i nevades a l'hivern fan de la Vall de Lluc un paratge natural extraordinàriament singular i atractiu. Des de l'antiguitat, Lluc ha estat un espai dedicat al culte religiós, essent el principal exponent d'aquest fet el jaciment prehistòric de la Cometa dels Morts (s. IV a.C), situat prop del santuari. Els pobladors romans consagraren el bosc d'alzines al culte d'una divinitat, denominant l'indret Lucus, paraula llatina que significa bosc sagrat. Posteriorment, els musulmans que dominaren l'illa respectaren el nom en la forma d'Al-luc i en els primers documents escrits de la conquesta catalana del segle XIII l'indret és denominat Luc. Finalment en segles posteriors s'adoptà la grafia actual de Lluc.

L'Escolania de Lluc


L'Escolania de Lluc (coneguda popularment com els "Blauets", pel color de la sotana blava que duen en les celebracions) és una de les institucions més antigues d'Europa.En l'Arxiu del Santuari de Lluc hi data del 1531, quan el Prior Vaquer la constituí com a cor permanent dedicat al servei litúrgic, sobretot a la Mare de Déu de Lluc, patrona de tots els mallorquins. La trajectòria musical de l'Escolania és coneguda per tota Mallorca i més enllà de la nostra Illa.Els enregistraments que ha produïts superen la vintena: testimoni viu de l'extens repertori que s'ha anat forjant al llarg dels anys i del treball dels diversos directors d'aquest entranyable cor


Plaça de la font amb el Monastir al fons










Pati interior del Monastir Lluc









Foto amb en Joan i la Catalina amics de Mallorca al peu del monument de Sant Lluc





Contemplant les diverces especies de plantes i captus







Escales del Jardí Botànic amb una Maqueta d’un Molí de vent típic de Mallorca




ELS CALDERES
La historia de Els Calderes es remunta a l’any 1285, en el que apareix documentat sota el nom de la família propietària, els Calderes. Aquesta Possessió va passar en el segle XVIII a mans de la noble i antiga família Verí, que va edificar l’any 1750 l’imponent mansió senyorial que avui podem contemplar. Els Calderes està situat en el desviament de la carretera que condueix de Palma a Manacor a l’altura del quilòmetre 37. El conjunt de la finca està formada per l’edifici principal, les quadres y corrals amb animal autòctons de l’illa, entre ells el famós porc negre, del que s’obtenen la meravellosa sobrassada mallorquina. Així mateix pertanyen al conjunt les diferents dependències entre les que es troben el taller del ferrer amb les eines originals, el forn en el que es cuinava el pa i la coca



L’edifici principal correspon a l’esquema de la típica casa mallorquina i de tres pisos, façana sòbria i porta amb arc de mig punt. Té un ermós pati interior anomenat 'sa clastra', amb un estanc en el centre. L’edifici fou construït amb pedra de mares i ha rebut moltes reformes al llarg del segles





Menjador principal presidit per una gran taula perfectament decorada per a divuit persones


Sala de Música, amb un piano de principis del S. XIX.


Vestidor de la senyora amb un bonic tocador. Des de aquí es pot veure el Dormitori dels senyors amb el llit dessalat


A la Cuina encara es pot apreciar les eines tradicionals de l’època, com son les cassoles de fang, les casseroles de coure, etc. Va estar en funcionament fins l’any 1994


Esposicio d'eines diverses mol antigues per trevallar la terra


Tancat per les cabres i un empleat amb la galleda per munyirles, al fons la vinya amb temps de repos


Sala amb tots els estrics per fermentar i embotallar els diferents alcohols


Cuadra de Porcs pota negra per fer la tipica sobrassada de Mallorca


La Catedral de Palma, o Seu de Mallorca
La catedral de Palma es construí on abans hi havia una mesquita, que s'anava enderrocant a mesura que avançava la construcció de la catedral i que desaparegué l'any 1386. La construcció de la catedral començà a la darreria del segle XIII i durà tres segles i mig. L'obra començà per la capella de la Trinitat, a l'est. El seu primer arquitecte degué ser Pons des Coll. Després el succeí Jaume Febre, arquitecte també de l'església de Sant Domingo de Palma i de la seu de Barcelona. L'element següent, l'actual capella Reial, es construí entre 1314 i 1327, després d'haver eixamplat cap a la mar la plaça del Mirador. A mitjan segle XIV continuà l'obra amb l'eixamplament amb tres naus, moment en el qual degué intervenir Berenguer de Montagut

Porta entrada principal de la Catedral


La reforma d'Antoni Gaudí i Cornet (1904-1914), feta en temps del bisbe Pere Joan Campins fou criticada sobretot per la destrucció d'alguns elements com el corredor dels ciris mudèjar, però que eliminà el retaule barroc de la capella Reial que tapava la capella de la Trinitat i el retaule gòtic i començà a obrir els finestrals i rosasses. Gaudí avançà l'altar major fins davall la primera volta del presbiteri i mudà el cadirat des del cor renaixentista del mig de la nau central fins als murs laterals de la capella Reial, i entre la capella Reial i la primera columna construí unes tribunes amb els elements del cor i del presbiteri i col·locà les trones a continuació de les columnes esmentades. Són obra de Gaudí, també, la decoració de ceràmica amb els escuts d'armes els bisbes de Mallorca, posats al mur de cada costat de la càtedra episcopal, i els texts del Pontifical Romà amb lletra de ferro forjat daurat damunt el siti; també és obra de Gaudí la reixa que tanca l'absis principal, amb l'escut de la ciutat descompost en els seus dos elements; els lampadaris de les columnes (popularment, les trobigueres), la maqueta del baldaquí penjat amb cables i amb il·luminació elèctrica interior, que havia de ser provisional; el tornaveu, ara desaparegut de la cantoria o trona major, i el disseny dels símbols de la basílica (tintinàbul i conopeu) i altres elements. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. Josep M. Jujol començà a policromar el cadirat i el mur posterior amb una representació de l'univers amb esquitxos de pintura. Aquesta intervenció s'interrompé tot just començada per l'oposició que provocà, però la part feta encara és visible.
L'any 1931 la seu es declarà Monument Historico-artístic.



Façana exterior un al seu interior ja la capella Reial dissenyada per Antoni Gaudi entre els anys (1904-1914)







Altar Major amb la capella Reial i la capella Trinitat






Catedral despres de la renovacio de Antonio Gaudi





La capella de Sant Pere (dita també del Santíssim) fou renovada per Miquel Barceló durant cinc anys (2001-2006) i ha esdevingut un nou atractiu turístic. L'obra de Barceló representa l'eucaristia a través la multiplicació dels pans i els peixos, la qual li permet mostrar la fauna marina, i les noces de Canaan al voltant de Crist ressuscitat. El cobriment de les parets de la part inferior de la capella fet de ceràmica pintada té una superfície de 300 metres quadrats i s'elaborà al taller del ceramista Vincenzo Santoriello, a Vietri sul Mare, prop de Nàpols. Barceló també és l'autor del mobiliari litúrgic: l'altar, l'ambó, la cadira presidencial i dos pedrissos. Tant la destrucció de la capella anterior com el nou disseny, sobretot la representació de Crist, fou motiu d'una forta polèmica. També foren objecte de discussió la foscor dels vitralls, de 12 metres d'alçada, pintats amb grisalla per recrear la llum submarina, i els honoraris de l'artista. Els principals defensors de la nova capella foren el bisbe Teodor Úbeda i Gramage i el canonge liturgista Pere Llabrés i Martorell i la reforma fou duta a terme per la Fundació Art a la Seu, amb el finançament de diverses institucions públiques i entitats privades. A hores d'ara l'anterior reixa artística de la capella resta desmuntada a la reixa del portal del Mirador exposada des de fa anys al temps.








Lateral dret Capella de Sant Pera















Lateral esquerre Capella de Sant Pera







Capella de Sant Pera renovada per Miquel Barcelo durant cinc anys (2001-2006)






Cloenda de les vacances Cada nit desprès de sopar ens reunim tots a la sala bar per comentar amb els companys les activitats de la jornada, tot prenent un telladet per espera l’hora de fer el Bingo, en aquest cas farem la festa de cloenda junts tots plegats, cantant , ballant i fen gresca i fins un altre any ens podem veure




La Salva i la Bea fen la cloenda de fi de vacances









Cantant, ballant i passarlo d'allo mes ve










Amb les maletes preparades pel final de vacançes, fen la fotografia amb dues parelles d'amics de Barcelona






ALBUM DE FOTOS DE MALLORCA

 

divendres, 28 de setembre del 2007

Festa Majó


Els gegants en Lluís i la Maria participant amb la festa Major,pels carres de Vilassar de Dalt










La Martina en el parc de Can Rafart disfrutant de les instal·lacions infantils






El grup de Avaneres de Vilassar de Dalt participant a la festa del Arros al Parc de Can Rafart







Preparant la paella de la ros per servir a les taules








El moment tant esperat servin l’arròs a tots els assistents









Santats a les taules dinan i comentant anecdotas de la festa